acaminar

Retour 

1. v. intr.

'se mettre en marche [en parlant de troupes]'

ChrBBoyssE 352,14: e mandet monsen Raimon de Mondragon, que venges an sas gens d'armas, e acaminet [éd. acalinnet] d'Arle an totas las sieuas gens

2. v. pr.

'se mettre en marche [en parlant de troupes]'

CroisAlbMa 17,22: En la mula es montetz, que el ag amenea; / E vai s'en vas la ost que s'es acaminea

CroisAlbMa 127,15: L'endema li roter se son acaminetz; / A Castel‑Sarrazi corregon tro als fossetz

3. acaminat p. p. /adj.

'qui s'est mis en marche'

MarcGHP 4,34: Moilleratz, li meillor del mon / foratz, mas chascus vos faitz drutz, / qe vos cofon, / e son acaminat li con / … / e vos en apel' on cornutz.